Skip to content

La meva primera novel·la, per entregues

medium_8175140057

És l’hora de recuperar el bloc. Després de tenir-lo uns mesos inactiu, Mini(jo) torna a la càrrega; amb canvis. M’explico: resulta que fa un parell d’anyets servidor va tenir la brillant (?) idea d’escriure un llibre. Abans de fer-ho ja havia tingut fills (un parell, dels quals n’estic molt orgullós) i havia plantat un arbre (una olivera que encara sobreviu a la terrassa de casa, de la qual també n’estic molt orgullós), de manera que podríem dir que ja ho he fet tot en aquesta vida i olé! (és broma).

Doncs bé, després de presentar la meva opera prima a un parell de premis literaris i de passar-hi amb més pena que glòria –snif, snif–, he decidit tirar pel dret, estalviar-me de buscar editor i publicar-la, per entregues, a Mini(jo). La novel·la, que de primeres vaig titular Waterloo i que molt probablement es quedarà amb aquest nom d’inspiració abbiana (sí, us parlo del quartet de música suec més kitsch dels que es fan i es desfan), explica les peripècies d’un periodista reciclat a cap de premsa d’un president de govern català. La trama comença una nit de finals d’un mes de desembre, al palau de Pedralbes de Barcelona. Allà s’hi reuneixen els treballadors del departament de Presidència per celebrar un sopar de Nadal molt especial: es tracta de l’àpat que servirà per ‘celebrar’ una derrota electoral aclaparadora. Casualitats de la vida, sóc periodista, vaig treballar uns anys a l’Oficina de Comunicació del president de la Generalitat i un dia, fa mooolt de temps, vaig assistir a un sopar de Nadal a Pedrables. Ep, però ja sabeu que sempre, sempre, sempre, qualsevol semblança de la ficció amb la realitat és pura coincidència. Repeteixo: PU-RA COIN-CI-DÈN-CI-A. 

La novel·la ha patit diverses revisions i probablement en necessitaria més, però la cosa es queda aquí, almenys de moment. És una història sense pretensions que narra com una colla de polítics amb certa influència ordeixen una conspiració idiota amb un únic objectiu: mantenir el poder. 

Ben aviat podreu llegir el primer ‘capítol’. Espero no avorrir-vos. I si ho faig, no m’ho tingueu en compte, no és res personal.

Pep

Foto: paulamarttila

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: