Skip to content

Waterloo: capítol IX

CADENA ESPAÑOLA DE RADIO 

– Em busquen! –va cridar el president tot traient el cap per la finestra de l’Smart, amb la gorra de Respol posada. Havia canviat la música dels Abba per les notícies de la ràdio.

– La Figueras deu estar com una moto perquè m’ha trucat trenta vegades. I no deu ser l’única que està emprenyada –va pronosticar en Gerard.

– No, vull dir que els Mossos d’Esquadra ens busquen, ho acaben de dir a la Cadena Española de Ràdio. Ho pintaven bastant dramàtic, els molt desgraciats.

– Merda –va deixar anar en Gerard, que a continuació va engolir el got de whisky d’un sol glop.

En un acte reflex, el president va apagar la ràdio. En Gerard va suggerir, proposar i suplicar al president tornar al palau de Pedralbes per no convertir aquella aventura infantil en un problema nacional. Sense èxit, perquè l’home del poder volia passar-s’ho bé, desfogar-se, beure, riure, oblidar-se de tots els maldecaps, de la família, dels compromisos, de la derrota electoral, del protocol, de conspiracions, d’estratègies polítiques, del Tribunal Constitucional, del Parlament, del Congrés dels Diputats i de la mare que els havia parit a tots. En Gerard li insistia que allò acabaria malament, que no valia la pena provocar una crisi per anar a fer un volt en cotxe més beguts del compte. Que allò no tocava, que no calia, que ja tindria temps de sortir de nit. El president, finalment, va entrar en raó i va acceptar la retirada. Abans, però va demanar un últim desig a en Gerard. Escoltar Waterloo, dels omnipresents Abba.

– És la meva cançó i aquesta nit la dedico al cabronàs de l’Antoni Mir! –va exclamar el polític per damunt de la música, que ja sonava a tot volum pels altaveus del vehicle, amb les portes obertes de bat a bat–. Saps? –continuava cridant, amb la gorra de beisbol patrocinada per Respol posada–, jo sóc en Napoleó i en Mir –l’històric oponent polític d’en Prieto– l’almirall Nelson! M’ha fotut una pallissa històrica i m’obliga a la retirada. M’ha guanyat, el meu petit imperi se n’ha anat en orris! Hi, hi, hi! Avui celebro el meu Waterloo! Me’n vaig! A fer punyetes la Presidència, el partit i Catalunya!

Aleshores en Kennedy es va arrencar el pin daurat que sempre duia enganxat al trau de la solapa de l’americana i que l’identificava com a president dels catalans. Amb ràbia el va tirar a l’aigua i es va a posar a ballar, arrítmicament, compulsivament. Va convidar a en Gerard a fer el mateix. La vehemència presidencial, barrejada amb cert sentiment de compassió, va convèncer l’assesor, que es va deixar endur per la melodia enganxosa de “Waterloo, I was defeated, you won the war. Waterloo, promise to love you for ever more”. A l’escullera hi feia un fred que pelava. Semblaven beneits: el president enfilat en un dels blocs de ciment de l’espigó, movent els braços com si fos un ventilador; en Puigví donant voltes al cotxe, sacsejant els braços i fent saltirons. Entre espasme i espasme, es van fer fotos amb el mòbil d’en Gerard: una brindant amb els gots de plàstic; una altra abraçats; una tercera saludant a càmera, el president gorra de Respol a la mà; i una quarta petonejant-se. Mentre feien el mico, en Puigví va decidir que quan acabés la cançó pujarien al cotxe i se n’anirien a casa. En Kennedy dormiria al sofà.

A la Diagonal, havia començat el primer acte d’una nit que es preveia plagada d’últimes hores periodístiques.

– El Govern calla, però la preocupació al palau de Pedralbes, on aquesta nit ha tingut lloc el sopar de Nadal del Departament de la Presidència, és gran. Ens consta que el president electe, el conservador Antoni Mir, estaria venint cap aquí per interessar-se personalment pel què està passant. De moment és tot el que us podem explicar. Estarem ben pendents de tots els detalls del cas per poder-los explicar novetats en properes connexions.

Obria foc la Francesca Morera de Cat24, que aquella nit triomfaria més que la Coca-Cola, amb una crònica darrere l’altra. Estava contenta, tenia garantits minuts i minuts de quota de pantalla. Mentrestant, a dins del palau, a la sala del tron, l’improvisat gabinet de crisi buscava l’estratègia guanyadora que els permetés sortir vius d’aquell desastre.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: