Skip to content

Waterloo: capítol XII

EL CARRER CARRETES 

En Gerard va aparcar el cotxe com va poder. La plaça de pàrquing que tenia llogada en un bloc del carrer Carretes, en ple barri del Raval, era prou ampla per encabir-hi el cotxe i la moto, però no donava per al cotxe, la moto i l’Smart. Després de comprovar que aquella capsa de mistos no impedia el pas de cap vehicle tot i estar mal estacionada, ell i el president, carregats amb les bosses de la gasolinera on hi duien el whisky, la cervesa i el gel, van caminar cap a l’ascensor. Un cop a dins, en Gerard va apretar el botó on hi havia imprès un número 3. L’Ignasi Prieto, amb la cara esgarrinxada, encara duia posada la gorra de beisbol patrocinada per Respol. Ambdós tenien mal aspecte. Anaven descamisats, amb les corbates afluixades, i els vestits arrugats i estripats. Feien cara de venir de la guerra. Es van posar a badallar gairebé de forma compulsiva: ara l’un, ara l’altre, per allò que els badalls s’encomanen. L’ascensor es va aturar. Es va obrir la porta metàl·lica automàtica i van sortir al passadís, que estava desert. Es van parar davant la porta de fusta fosca on hi posava “3B”. En Gerard va introduir la clau al pany de seguretat, la va fer girar un parell de cops i van entrar al pis, un loft de seixanta metres quadrats molt acollidor, decorat amb els mobles justos, sense quadres penjats a les parets i amb una lleixa molt gran al menjador que també feia de sala d’estar, plena de llibres i cedés. El president es va deixar caure al sofà, que tenia els braços de fusta i es podia convertir en un futon de matrimoni. Quan venien la Maria, la dona d’en Gerard, i els nens, allà hi dormien els petits. La parella ho feia a l’habitació, separada de la resta d’estances per una porta corredissa blanca, feta a mida. En Gerard va dirigir-se cap a l’equip de música: un iPad 2 connectat a uns potents altaveus, marca Bosé. Amb el dit va obrir l’Spotify i va buscar una de les seves playlist predilectes: la de Radiohead, la banda de capçalera del periodista. També amb el dit, l’índex, va seleccionar una de les cançons que més li agradaven dels anglesos: No surprises, un títol molt escaient per aquella nit.

– Aquesta cançó és preciosa. A veure si t’agrada, Ignasi. La confiança entre l’assessor i el president havia assolit quotes inimaginables. Acte seguit, va servir dos gots de whisky carregats de gel fins dalt.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: