Skip to content

Waterloo: capítol XIII

TRANQUIL, STARSKY, TRANQUIL 

– Secretari, tenim el que ens faltava. En dos minuts serà a la sala 3 de l’ala est, la que està situada just al costat d’on dorm el taxista.

En Terradas va respondre amb un “perfecte” i, de nou, es va posar a caminar de pressa pels passadissos interminables del palau de Pedralbes. Quan en Llamas el va avisar estava donant explicacions sobre la desaparició del president sortint al president electe, i fins llavors cap de l’oposició, l’Antoni Mir, així com a la resta de representants dels partits polítics que havien aconseguit entrar al Parlament.

En Terradas va repetir el ritual oficiat amb el taxista. Es va plantar davant del vigilant de les cotxeres de Via Laietana i, amb bones paraules, li va dir que si obria la boca era home mort i que la seva família també pagaria els plats trencats. El vigilant era homosexual i amb la seva parella, que treballava de caixer al Mercatona, havien adoptat un nen etíop. L’home no volia problemes i va seguir fil per randa les instruccions del secretari general. Quan en Terradas es va acomiadar, en Llamas va entrar a la sala 3 amb un got d’aigua en una mà i amb la píndola blanca de la son en l’altra. Al cap d’uns minuts l’home del bigoti vestit d’uniforme roncava com un desesperat.

Satisfet, conscient que la feina més complicada, la de tancar boques, estava feta, en Terradas va demanar a les periodistes de Presidència que hi havia al palau, les subordinades altíssimament competents de la Figueras i en Puigví, que avisessin als seus col·legues de professió que en cinc minuts hi hauria una nova compareixença per donar nous detalls del cas. Eren prop de les tres de la matinada. La Diagonal tornava a ser el focus d’atenció mediàtica.

– Em complau informar-los que els Mossos d’Esquadra, en una demostració de diligència i eficiència professional, han localitzat el vehicle amb què el sospitós Gerard Puigví hauria presumptament segrestat el president Ignasi Prieto. El Cos està preparant un dispositiu especial per intervenir en l’espai de temps més breu possible i rescatar el president sa i estalvi. De moment és tot el que els puc dir. Moltes gràcies i fins d’aquí a una estona. Confio que en la propera compareixença pública els podré donar la notícia que tot el país espera.

L’Arnau Piera va saltar del sofà pocs minuts després d’engegar la televisió i sintonitzar el canal de notícies Cat24. “Hòstia!”, va exclamar mentre feia un bot i s’aixecava d’una revolada del sofà, fent saltar el seu gat negre asmàtic, l’Starsky, que fins llavors estava còmodament aposentat a la falda del seu amo.

En Piera era l’amic d’en Puigví. Havien treballat junts en diaris i gabinets de premsa. Ara estaven destinats a fronts diferents però lluitaven en la mateixa guerra. Tot sovint es veien, això sí, menys del què haurien volgut Aprofitaven al màxim les escadusseres trobades, habitualment nocturnes. A cada cita, feien mans i mànigues per trobar el camí més llarg per tornar a casa, com el protagonista de la cançó dels Mishima.

En Piera va recollir l’Starsky de terra. Va agafar el telèfon i va trucar al seu amic, que no va respondre. Merda. Després va buscar amb ànsia un número de telèfon que tenia a la llista de contactes de la Blackberry. Mentre ho feia va encendre una cigarreta. L’Arnau, que fumava com un carreter, treballava al Partit Progressista i, al Partit Progressista, tots els periodistes tenien una Blackberry perquè el pressupost no donava per iPhones ni samsungs.

En sentir el mòbil sonar, la Maria Ribas va saltar del llit, amb el cor a punt de sortir-li per la boca. “Ha passat alguna desgràcia”, va pensar. Va veure que era l’Arnau Piera qui trucava i va despenjar. Instintivament va pensar en en Gerard.

– Sí?

– Maria, en Gerard s’ha fotut en un bon merder.

– Què ha passat? –l’Arnau li va explicar el que havia vist per la tele.

– No pot ser, va dir la Maria.

– No pot ser però segons la tele, és –va lamentar-se el periodista.

Donada la gravetat de les acusacions, la dona d’en Gerard no va poder reprimir les llàgrimes. L’Arnau li va recomanar que passés el que quedava de nit fora de casa, ja que temia que en qualsevol moment un núvol de periodistes àvids de carnassa es presentessin al carrer Santa Afra, al barri vell de Salt. Després, en un intent de calmar-la, li va dir que se n’anava cap al palau de Pedralbes i que puntualment la mantindria informada de tot, que no patís més del compte, que segur que tot plegat era un malentès que ben aviat es resoldria. Abans de tallar la conversa, però, va suplicar-li que intentès parlar amb en Gerard.

Al menjador-sala d’estar del 3B del número 24 del carrer Carretes de Barcelona sonava A punch up at a wedding, una altra cançó de Radiohead que entusiasmava a en Gerard, aquesta del disc Hail to the thief. Sempre que posava la música d’en Tom Yorke i els seus se’n recordava del concert que va presenciar, a principis de segle, al festival de Benicàssim. Davant de 30.000 persones els músics britànics van oferir un espectacle sublim, perfecte. El so era magnífic i encara podia sentir la veu d’en York ressonant per l’ambient. El veia saltant i ballant espasmòdicament, com si tingués el mal de Sant Victo, mentre cantava Idioteque, del disc Kid A, que per aquelles èpoques era el més nou que tenien. Eren altres temps.

– Com estàs, president?

– Entre borratxo i ressacós.

– Què, truquem als Mossos per dir-los que som aquí?

– Concedeix-me els últims cinc minuts.

– D’acord.

Damunt del marbre de la cuina, el mòbil d’en Gerard Puigví, en plena recàrrega de bateria, feia pampallugues, senyal que la Maria l’estava trucant una i altra vegada. La dona es desesperava. Els nens dormien i ella no podia desenganxar-se del Cat24, el canal d’informació contínua de TVCat, on cada cinc minuts acusaven el pare dels seus fills de ser un segrestador. Citaven fonts oficials, que en Gerard sempre li havia dit que no eren garantia de res.

– Els Mossos d’Esquadra i el Departament de la Presidència han confirmat que l’assessor Gerard Puigví, de 39 anys i veí de Salt, és l’autor material del segrest del president Ignasi Prieto. Fonts de la investigació han explicat al Cat24 que Puigví, que passaria per un moment personal complicat, hauria actuat mogut per l’ànim de venjança cap al president, a qui acusaria d’haver perdut les eleccions per la presa de decisions suposadament negligents. Ara, unitats especials d’intervenció dels Mossos d’Esquadra es disposen a entrar en un pis franc on l’assessor tindria retinguda la primera autoritat del país, segons ha informat la policia catalana. Per motius de seguretat, el Cos manté en secret la ubicació exacta del president i tot apunta que aquest cas podria quedar resolt ben aviat. Un apunt final: tot i que no ho descarten del tot, els Mossos creuen que Gerard Puigví no va armat. Retornem la connexió als nostres estudis centrals a l’espera de nous aconteixements, aquí, al palau de Pedralbes de Barcelona.

Tot just acabada la connexió de la Francesca Morera, va sonar el timbre de ca la Maria. Era el seu germà, que va acudir-hi volant tot just uns minuts després que ella li ho demanés per telèfon. Se la va endur a ella i als nens a casa seva, a mig quilòmetre d’allà en direcció a Girona. Al carrer Carretes tot continuava més o menys igual.

– Què, truquem als Mossos, president?

L’Ignasi Prieto, escarxofat al sofà, va començar a tocar-se. En Gerard l’observava. Anticipant-se a qualsevol pregunta l’autoritat va dir, tot mirant el jove assessor als ulls:

– No malpensis, xicot, busco el mòbil i prou.

La Blackberry d’en Kennedy acumulava desenes de trucades perdudes, la majoria d’en Terradas, els Mossos i en Paco Sòria, i centenars de missatges de correu per llegir. Per seguretat el president no utilitzava el Whatsapp. Tampoc no tenia el Twitter ni el Facebook configurats al seu mòbil, perquè els assessors li gestionaven els perfils, de caire molt institucional. Va sospirar profundament i va posar cara de circumstàncies.

Quan el president va despenjar el telèfon en Gerard va atinar que tenia el seu carregant-se a la cuina. Es va aixecar per anar a buscar-lo. Es va alarmar quan va veure la plaga d’asteriscos vermells a la pantalla de la Blackberry: tenia encesos els del Twitter, Facebook, Whatsapp i els dels dos comptes de webmail que s’havia configurat al terminal. Va obrir el Whatsapp i el primer que va llegir va ser el xat amb la Maria. El darrer missatge deia en un llenguatge gens normatiu: “Pels teus fills, Gerard, trukme!!!”. Dit i fet.

– Maria, què… –ella es va posar a plorar desconsoladament a l’altre costat de la línia–. Maria, per l’amor de Déu, què…– I la Maria vinga plorar–. No ploris, dona. Què passa? –era una pregunta retòrica. En Gerard s’ho imaginava.

– Què què passa? Doncs que a la tele diuen que ets un segrestador, un delinqüent, un criminal! –va exclamar la dona entre sanglots. Va mocar-se i va intentar frenar l’atac de llàgrimes.

– Que què? Que sóc un segrestador? Que ho diu la tele? Estic flipant. No els facis cas.

– Sí, Gerard, ho diuen a la tele i suposo que per tot arreu. És veritat que has segrestat el president?

– Que he segrestat al president? Au va home! He passat la nit amb ell, sí, però prenent copes a l’escullera i donant volts en cotxe. Ara som al pis de Carretes. Va, dona, calma’t que aquí no passa res, tot controlat –vista la reacció de la Maria, en Gerard no les tenia totes, però no volia fer cap drama. Va provar de canviar de tema–. Què fan els nens?

– Dormen, què vols que facin –va respondre la mare.

La Maria Ribas posava la mà al foc que en Gerard era innocent de les acusacions que li llançaven per terra, mar i aire. No s’acabava de creure que la Presidència l’assenyalés com al responsable d’un segrest. Coneixent, però, com funcionava la política en aquell país, la parella va tenir clar des del minut u que darrere de tot allò hi havia un motiu ocult i una o més d’una mans negres. L’assessor lleial per defecte va pensar en l’Isaac Terradas, un paio que mai no li havia inspirat massa confiança.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: