Skip to content

Waterloo: capítol XXI (i fi)

VIRUS

En Gerard tenia raó: el fotomuntatge que unes hores abans havia penjat l’Arnau Piera a un compte de Youtube vinculat a un perfil de Google que es deia Mentida Podrida, corrien com la pólvora per les xarxes socials: Facebook, Twitter, Google+, el mateix Youtube, Tuenti i fins i tot Instagram n’anaven plens. Un petit peu de foto explicava el per què d’aquelles imatges: “L’Isaac Terradas i l’Ignasi Prieto van conspirar per tancar en Gerard Puigví a la presó. El suposat segrest va ser un muntatge. Cabrons!”.

Va ser el vídeo més viralitzat en molt de temps a Catalunya i els centenars de milers de comentaris que feia la gent no eren, precisament, elogis cap a l’Isaac Terradas i el president Ignasi Prieto. #MentidaPodrida va ser tending topic a Espanya. Ràdios i televisions van treure fum durant uns dies, i, un vespre de dimecres d’abril, al carrer Sant Pau de Figueres, a l’alçada de l’accés principal a la presó, una munió de periodistes esperaven notícies sobre l’alliberament del segrestador innocent, que es creia imminent. Entremig d’aquell núvol de càmeres, hi havia la Francesca Morera, la que feia uns mesos havia donat l’exclusiva d’un segrest inexistent.

– L’expectació és màxima aquí, a la porta de la presó de Figueres, on s’espera que al llarg de les properes hores surti en llibertat qui fou en el seu dia l’enemic públic número u, en Gerard Puigví, l’home que injustament va ser condemnat per haver segrestat el president Ignasi Prieto. Segons ha trascendit arran de l’aparició de noves proves, tot hauria estat una maquinació ordida per l’exsecretari general de la Presidència i en l’actualitat conseller d’Interior, Isaac Terradas, i el mateix president, Ignasi Prieto, que en l’actualitat ocupa la Presidència del Parlament. L’objectiu de la conspiració hauria estat catapultar la figura de Prieto als sondetjos d’opinió per tal de forçar el Partit Conservador a un pacte de govern estable. A quatre anys vista, la intenció de Terradas, expliquen fonts properes a la investigació, consistia a retornar Ignasi Prieto a la Presidència del Govern. 

La connexió en directe de Cat24 prosseguia. 

– Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, Isaac Terradas i Ignasi Prieto es trobarien detinguts, a la comissaria de les Corts, on estarien prestant declaració. També han estat detinguts el Secretari d’Organització del Partit Progressista, Paco Sòria, i l’assessor de comunicació Geroni Fernández-Riu, a qui la policia acusaria de ser còmplices de la trama. Així mateix, fonts properes a la investigació ens han comentat que hi podria haver exalts comandaments del Cos de Mossos d’Esquadra implicats en el cas. Concretament, aquestes fons apuntarien cap a qui fou màxim responsable de la seguretat del president Prieto, Pere Llamas, actual secretari general d’Interior i mà dreta d’Isaac Terradas, el cervell de la conspiració. Aquí, a la presó de Figueres, s’espera d’un moment a l’altre que arribin els familiars de Gerard Puigví per endur-se’l, un cop lliure, cap a casa. Ens ha estat impossible, tot i els intents reiterats, contactar amb l’entorn del periodista, que manté un hermetisme absolut. Francesca Morera, Cat24, Figueres.

En Gerard ja tenia la bossa a punt i esperava, tranquil, que el funcionari de torn l’anés a buscar a la seva cel·la. S’havia acomiadat del seu company, en Sissé Ndong, un negre de metre noranta d’alçada per metre i mig d’amplada, que l’havia ajudat molt allà dins. Ndong era un homicida que va matar a cops de puny un nazi que havia apallissat el seu germà petit, en Bemba, que dels cops havia quedat borni.

La Maria Ribas va entrar a la presó per una porta lliure de càmeres i amagada a l’interior d’un vehicle policial amb els vidres enfosquits. Havia amenaçat amb una convocatòria de premsa si no acceptaven les seves condicions. Viatjava amb els seus dos fills. Tots tres van esperar, impacients, que s’obrís la porta que hi havia en aquella mena de pati interior. Al cap de posc minuts d’espera, d’allà en va sortir en Gerard. Duia la barba més llarga que de costum i això donava més visibilitat a les canes que la poblaven, però feia bona cara. Se’l veia content. Va córrer cap als tres i va abraçar-los amb força. Reien, ploraven i es petonejaven. 

– Va, pugem al cotxe de policia i fotem el camp d’aquí abans que els periodistes ens bloquegin totes les portes.

– Jo sortiré pel davant. Vosaltres torneu a l’hotel amb el cotxe en què heu vingut, que jo surto per la porta principal. Els Mossos em recolliran allà i ens trobarem d’aquí a una estona. 

– Vols dir, Gerard?

– Sí.

La Cadena Espanyola de Radio connectava amb el palau de la Generalitat. Compareixia a la sala de premsa el president Antoni Mir. En José Luis Sostres donava pas a la veu en directe del president.

– … els haig de dir que, després dels fets ocorreguts les darreres hores, em veig obligat a provocar una crisi de Govern. Des d’aquest moment queden desposseïts de tots els seus càrrecs els consellers i directors generals del Partit Progressista. El que li van fer l’Ignasi Prieto i l’Isaac Terradas a Gerard Puigví, si es confirmen les hipòtesis amb què treballa la policia, que d’altra banda semblen prou clares, és terrible. És una vergonya, un falta de respecte al nostre sistema democràtic i a tots els ciutadans de Catalunya. No vull governar amb gent així. No ho vull. Repeteixo: no ho vull.

El president Mir va fer una petita pausa per beure una mica d’aigua.

– Sóc conscient que prenent aquesta decisió dono per trencat, automàticament, automàticament –el president Mir acostumava a repetir paraules i expressions en les seves intervencions públiques–, el pacte de govern amb el Partit Progressista. Demà mateix, demà mateix, anunciaré la data per a una nova convocatòria electoral. Moltes gràcies per la seva atenció.

Una vegada més, la compareixença d’un president es duia a terme sense deixar lloc per a les preguntes dels periodistes. Això ho va fer notar en José Luis Sostres a la seva crònica en directe.

– Sense donar opcions als periodistes a preguntar, el president Mir ha fet tres anuncis rellevants: la destitució dels consellers i directors generals progressistes, el trencament del pacte de Govern amb el partit d’Ignasi Prieto i Isaac Terradas, els autors intel·lectuals de la conspiració, i la convocatòria de noves eleccions. Tres anuncis que sacsegen de nou el panorama polític català, que viu hores de convulsió després que trascendís que el segrest del president Prieto a mans de Gerard Puigví, periodista i ex assessor de la Presidència, va ser un muntatge. Unes imatges al Youtube en què hi apareixen Puigví i Prieto en actitud molt festiva la nit que es va celebrar el famós sopar de Nadal a Pedralbes, demostren que el segrest i les tortures que va patir el president no van ser més que una posada en escena diabòlica per forçar un pacte amb el Partit Conservador i per remuntar en les enquestes i sondetjos d’opinió. Fonts properes a la investigació han confirmat que els mateixos escortes haurien estat els torturadors del president, sempre seguint les indicacions d’Isaac Terradas. Per ara això és tot des del palau de la Generalitat. Mantindrem els micròfons oberts per explicar-los qualsevol novetat.  Fins que això no passi, connectem amb els nostres companys a Figueres, on sembla que, finalment, en Gerard Puigví és a punt de sortir en llibertat.

La Maria i els nens feia un parell de minuts que havien abandonat el centre penitenciari per una porta secundària, amagats a l’interior del vehicle policial que els havia dut fins a Figueres. A la porta principal, els Mossos hi acabaven d’estacionar dos cotxes més.  

La porta de la presó es va obrir. Embogits, els càmeres de televisió i els fotògrafs van començar a córrer i es van apilotonar davant l’accés. Mitja dotzena d’agents intentaven contenir-los, amb poca fortuna. Llavors va sortir en Gerard. Ràfagues i ràfagues de flaixos. 

Periodista 1: – Gerard, com et sents? 

Periodista 2: – Consideres que has estat víctima d’una injustícia?

Periodista 3: – Què faràs ara? Denunciaràs l’Ignasi Prieto i l’Isaac Terradas?

Periodista 4: – Com has viscut aquests dies a la presó?

Periodista 5: – Estàs bé?

Periodista 6:  – Tens ganes de revenja?

Periodista 1: – Gerard, com et sents?

Periodista 7: – Has vist la teva família? Com estan?

Periodista 1: – Gerard, com et sents?

Allò era una autèntica bogeria. Els periodistes i els càmeres semblaven posseïts. Cridaven, formulaven preguntes al mateix temps, s’empentaven els uns als altres. En Gerard els observava. No es movia. Els focus i els objectius no l’intimidaven. De sobte va alçar les mans. Silenci. Prou crits. Prou preguntes. Prou empentes. Va repetir un parell o tres de vegades un gest amb els braços per indicar a tothom que es fes enrere. Semblava el Sant Pare. Un cop el van obeir, va fer una passa endavant. I, sense dir res, va aixecar el braç dret, amb el puny clos. Va romandre en aquesta postura quatre o cinc segons. L’expectació mediàtica era màxima. En Gerard sabia que les televisions nacionals estaven retransmetent aquell moment en directe, i que, amb tota probabilitat mig país estava enganxat a les pantalles. Va inspirar amb força i va aixecar el dit del mig amb convicció. Com si fos un torero, va moure el braç tot dibuixant un semicercle. Volia assegurar-se que totes les càmeres captaven l’instant a la perfecció. Transcorregut mig minut, va abaixar el braç, va recollir una bossa blava del terra i va caminar en direcció a un dels dos cotxes de policia que l’esperaven. Mitja dotzena d’agents l’escortaven. Desenes de periodistes l’envoltaven. Va deixar l’equipatge al maleter i es va acomodar a la part posterior del SEAT Altea XL de color vermell.

– Portin-me amb la meva família, si-us-plau –va demanar, amb educació, als policies, mentre pensava en què es gastaria el milió d’euros que ell i la seva dona tenien en un compte corrent d’un banc d’Andorra. 

El policia va engegar el cotxe, va posar la primera i es disposava a donar gas quan…

– Un moment! Un moment! –l’agent va apretar el fre–. Em pot fer el favor de posar la pista tres d’aquest CD? –va demanar en Gerard allargant-li el compacte. L’agent, sol·lícit, va entaforar el disc al reproductor del vehicle. Va apujar el volum. Van començar a sonar guitarres interpretant els primers acords de Waterloo, dels Abba. En Gerard havia conservat el CD del taxista. Va tornar a trempar.

Fi.

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: